dir

Potser volíeu: dir.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈdi/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈdi/
	valencià /ˈdiɾ/, /ˈdi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: di
• Etimologia: Del llatí dīcere, segle XII.

Verb

dir trans., pron. ‎(pronominal dir-se, impersonal dir-hi)

1. Expressar-se amb el llenguatge, preferentment de forma oral.
2. Tenir un significat personal, donar importància.

   A mi això no em diu res.

3. Estar en equilibri.

   Aquestes flors no hi diuen en aquesta habitació.

Conjugació

Segona conjugació amb formes velaritzades amb infinitiu irregular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	dir			haver dit
gerundi	dient			havent dit
participi	dit, dita, dits, dites
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	dic	dius	diu	diem	dieu	diuen
				deim	deis		bal
imperfet	deia	deies	deia	dèiem	dèieu	deien
				déiem	déieu		val
passat simple	diguí	digueres	digué	diguérem	diguéreu	digueren
futur	diré	diràs	dirà	direm	direu	diran
condicional	diria	diries	diria	diríem	diríeu	dirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	digui	diguis	digui	diguem	digueu	diguin
	diga	digues	diga			diguen	occ, bal
imperfet	digués	diguessis	digués	diguéssim	diguéssiu	diguessin
		diguesses		diguéssem	diguésseu	diguessen
	diguera	digueres	diguera	diguérem	diguéreu	digueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	digues	digui	diguem	digueu	diguin
	–		diga			diguen	occ, bal
	–				digau		bal
	–	dis					val
L'imperatiu «dis» s'usa en parlars valencians pronominalment.

Formes no normatives o col·loquials

gerundi	diguent
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	dia	dies	dia	díem	díeu	dien
	diva	dives	diva	dívam	dívau	diven	n-occ
	dieva	dieves	dieva	diévem	diéveu	dieven	n-occ, alg
futur	diuré	diuràs	diurà	diurem	diureu	diuran	alg
	digueré	digueràs	diguerà	diguerem	diguereu	digueran	alg
condicional	diuriva	diurives	diuriva	diurívem	diuríveu	diuriven	alg
	digueriva	diguerives	digueriva	diguerívem	digueríveu	digueriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		digos	digo				centr, n-occ
				digam	digau		occ
imperfet	diguessa			diguéssom	diguéssou		n-occ
	diguessi		diguessi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...dit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...dir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...dit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...dit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...dit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...dit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...dir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...dit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...dit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...dit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: dic, diu, diem

Variants

• dire, arcaic
• diure, en alguerès
• di, col·loquial, seguit de pronoms febles.

  Dir-vos-el → Di-us-el

Sinònims

• parlar, pronunciar, proferir, explicar, contar, relatar, anomenar, respondre
• significar
• harmonitzar

Antònims

• callar

Derivats

• maldir, redir

Compostos i expressions

• dir-hi la seva
• dir-ne
• és a dir
• és un dir = aproximadament així
• a misses dites = tard
• dit i fet = immediatament, ràpidament
• voler dir = significar

Traduccions

Expressar-se amb el llenguatge

• Afrikaans: sê ^(af)
• Albanès: them ^(sq)
• Alemany: sagen ^(de)
• Anglès: say ^(en)
• Àrab: قَالَ‎ ^(ar)
• Armeni: ասել ^(hy) ‎(assel)
• Asturià: dicir ^(ast)
• Basc: esan ^(eu)
• Belarús: гавары́ць ^(be) ‎(havarits)
• Bengalí: বলা ^(bn)
• Birmà: ဆို ^(my)
• Bretó: lavaret ^(br)
• Búlgar: ка́звам ^(bg) ‎(kàzvam)
• Castellà: decir ^(es)
• Coreà: 말하다 ^(ko) ‎(malhada)
• Danès: sige ^(da)
• Eslovac: hovoriť ^(sk), povedať ^(sk)
• Eslovè: reči ^(sl), povedati ^(sl)
• Esperanto: diri ^(eo)
• Estonià: ütlema ^(et)
• Feroès: siga ^(fo)
• Finès: sanoa ^(fi)
• Francès: dire ^(fr)
• Friülà: dî ^(fur)
• Gallec: dicir ^(gl)
• Georgià: თქმა ^(ka) ‎(tkma)
• Grec antic: λέγω ^(grc) ‎(légō)
• Hebreu: אָמַר ^(he)
• Hindi: बोलना ^(hi)
• Hongarès: mond ^(hu)
• Ídix: זאָגן ^(yi)
• Indonesi: berkata ^(id)
• Irlandès: abair ^(ga)
• Islandès: segja ^(is)
• Italià: dire ^(it)
• Japonès: 言う ^(ja)
• Kazakh: aйту ^(kk) ‎(aytw/aitu)
• Khmer: ថា ^(km)
• Kurd: gotin ^(ku)
• Laosià: ເວົ້າ ^(lo)
• Letó: sacīt ^(lv)
• Lituà: sakyti ^(lt)
• Llatí: dicere ^(la)
• Llombard: dir ^(lmo)
• Macedoni: кажува ^(mk)
• Malai: kata ^(ms), cakap ^(ms)
• Manxú: ᠰᡝ ^(mnc)
• Mongol: хэлэх ^(mn)
• Neerlandès: zeggen ^(nl)
• Noruec: si ^(no)
• Occità: dire ^(oc)
• Persa: گفتن‎ ^(fa)
• Polonès: mówić ^(pl), powiadać ^(pl)
• Portuguès: dizer ^(pt)
• Quítxua: ñiy ^(qu)
• Retoromànic: dir ^(rm), deir ^(rm)
• Romanès: zice ^(ro), spune ^(ro)
• Romaní: phenel ^(rom)
• Rus: говори́ть ^(ru) ‎(govorit), сказа́ть ^(ru) ‎(skazat)
• Sànscrit: वदति ^(sa)
• Serbocroat: говорити ^(sh), govoriti ^(sh), казати ^(sh), kazati ^(sh)
• Sicilià: diri ^(scn), diri ^(scn)
• Suec: säga ^(sv)
• Tadjik: гуфтан ^(tg)
• Tagal: sabihin ^(tl)
• Tahitià: ta parau ^(ty)
• Tai: กล่าว ^(th)
• Tàtar: әйтергә ^(tt)
• Turc: demek ^(tr)
• Txec: povědět ^(cs)
• Urdú: کہنا‎ ^(ur)
• Uzbek: demoq ^(uz)
• Való: dire ^(wa)
• Vietnamita: nói ^(vi)
• Xinès: 說 ^(zh) ‎(说, shuō)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí dīcere.

Verb

dir

1. dir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	dir
gerundi	dient
participi	dit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	dic	dius	diu	deim	deits	dien
				diem	diets	diuen
					dieu
imperfet	deïa	deïes	deïa	deíem	deíeu	deïen
	deya	deyes	deya	dèyem	dèyets	deyen
	deia	deies	deia	dèiem	dèiets	deien
					dèieu
					dèiets
passat simple	dix	dixeres	dix	dixérem	dixérets	dixeren
	dixi	digueres	dixé	diguérem	dixéreu	digueren
	diguí		digué		diguérets
					diguéreu
futur	diré	diràs	dirà	direm	direts	diran
					direu
condicional	diria	diries	diria	diríem	diríets	dirien
					diríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	diga	digues	diga	digam	digats	diguen
				diguem	digau
					diguets
					digueu
imperfet	digués	diguesses	digués	diguérem	diguéssets	diguessen
	diguera	digueres	diguera	dixérem	diguésseu	digueren
	dixés	dixesses	dixés	diguéssem	diguérets	dixessen
	dixera	dixeres	dixera	dixéssem	diguéreu	dixeren
					dixéssets
					dixésseu
					dixérets
					dixéreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	digues	diga	digam	digats	diguen
	–			diguem	digau
	–				diguets
	–				digueu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Alemany

• Pronúncia: /diːɐ̯/;
• Àudio: ^ⓘ
• Etimologia: Del protogermànic *þiz.

Pronom

dir

1. tu, a tu, et

   Ich spiele mit dir aber ohne sie.

   Jo jugo amb tu però amb ella no.

   Ich gebe dir einen Kuss.

   Et faig un petó.

Relacionats

• du